Hem sortit a cantar nadales

Avui dematí a primera hora hem sortit de l'escola per anar a posar la nota musical a l'Hospital Comarcal d'Inca i al Centre d'Educació Especial Joan XXIII.

És la primera vegada que vivim aquesta experiència i ha esdevingut molt especial. 

Fins que hi hem estat, o fins que hem tornat a l'escola i n'hem parlat en assemblea a la nostra aula tots plegats, no hem estat prou conscients del que hem fet i aconseguit avui dematí. Na Cati, ja a l'aula, ens ha demanat què hem pensat (amb el cap) i què hem sentit (amb el cor) mentre cantàvem les nadales. I és que l'experiència d'avui ens ha mogut alguna cosa per dedins, tant al cap com al cor.

Hem pensat una estoneta i hem trobat les paraules per expressar els nostres sentiments i pensaments. I les hem compartides amb els nostres companys de l'aula i amb na Cati. I ens hem emocionat de veritat. Tant de veritat que algunes paraules no sortien perquè se'ns feia un nus a la gola i perquè algunes llàgrimes se'ns han escapat dels ulls. Però no passa res. Emocionar-se és preciós. 

Aquí teniu les paraules, les emocions i els pensaments compartits...

- Avui hem sentit que tenim molta sort perquè no estam malalts i perquè no hem nascut amb una discapacitat. I sí, és una qüestió de sort, com la loteria, que et toca o no et toca. 

- Hem sentit tristesa perquè hem vist nins i nines que no poden fer el mateix que nosaltres perquè són diferents i perquè són dependents. 

- Hem sentit ràbia i impotència per no poder fer res davant aquesta situació i perquè és injust que no tots puguem tenir les mateixes oportunitats i possibilitats.

- I també hem sentit alegria i satisfacció perquè hem fet molt feliços els alumnes del CEE Joan XXIII.

Partim a casa amb una gran experiència viscuda. El que hem fet avui ens ha tocat ben endins i segur que ens ajudarà a créixer.