PRIMER CONTE FET A BOCINS: EL DRAC DELS SET COLORS

Hi havia una vegada un drac que no era com tots els dracs. Era diferent. Sabeu per què? Idò perquè no era ferotge ni dels que treuen foc per la boca quan s'enrabien i s'enfaden. No, aquest drac treia per la boca una cosa també diferent. Resulta que quan se sentia preocupat, de ben endins del seu cos, li sortia un arc de Sant Martí.

Aquest drac vivia a una cova, però no era una cova fosca i humida. Era una cova amb molts colors i comoditats. Aquest drac no menjava animals ni caçava per alimentar-se, era un drac vegetarià. El que més li agradava era pintar i dibuixar la natura i explorar les muntanyes i les valls, però també la mar i el cel.

Un dia el drac estava descansant dins la seva cova després d'una llarga excursió pel mar, i es va despertar quan va sentir un ratolinet que corria per la seva panxa.

- Què fas aquí? - li va preguntar el drac al ratolinet.

El ratolinet estava molt espantat i tremolava de por. Però va reunir forces i li va dir:

- Drac, necessit la teva ajuda.

- Per què, ratolinet? - li demanà el drac.

- Perquè m'he perdut. M'ajudes a trobar casa meva, per favor?

- Clar que sí! - li contestà el drac.

Varen caminar i caminar. Varen pujar i baixar muntanyes, mentre cantaven cançons. A la llunyania, varen veure una pedra que brillava molt. Enlluernava!

- És cap allà! - va dir el ratolinet.

Seguiren caminant quan, de sobte, van sentir un renou i tots dos es van espantar. El ratolinet va pujar damunt el drac i el drac va començar a amollar purpurina.

- Qui hi ha per aquí? - va demanar el drac.

De cop sentiren una veueta primeta que deia...

- Soc la fada Jaina.

- Què fas per aquí? - li demana el drac.

- Estic amagada perquè un ogre dolent em persegueix. I vosaltres, que feis per aquí? - digué la fada.

- Cercam la casa del ratolí - va dir el drac.

- Puc venir amb vosaltres que tenc molta por? - els diu la fada.

- Es clar que sí!!! - digueren els dos.

I els tres amics seguiren caminant i caminant...

Camina, caminaràs, a un castell varen arribar. Era un castell molt gros de color rosa, d'una princesa màgica.

- Bon dia! Com estau? - digué la princesa.

- Molt bé, però un poc cansats de tan de caminar - contestà el ratolinet.

- I on anau tan lluny? -  demanà la princesa.

- Anam a cercar la casa del ratolinet - respongué el drac.

- Jo vos puc ajudar a arribar-hi més aviat - va dir la princesa.

La princesa mogué la seva vareta màgica "tin, tin, tin" i aparegué un preciós i immens arc de Sant Martí, que els conduiria a la caseta del petit ratolí.

El drac, el ratolí i la fada donaren les gràcies a la princesa per la seva valuosa ajuda. S'acomiadaren amb una forta abraçada i una besada enorme.

I els nostres amics ja són damunt l'arc de Sant Martí iniciant el seu nou camí.

Mentre caminaven sobre l'arc de Sant Martí el drac li pregunta al ratolí:

- Escolta ratolí, i com és que t'has perdut i estàs tan lluny de casa teva?

El ratolí es va posar una mica trist i li va contar que d'on ell venia tots eren molt feliços. Allà tenien FusioArt tots els dies amb na Jenny i amb na Maria feien educació física amb tots els ratolins i tots estaven en forma. I, a més a més, els aniversaris duraven tres dies!

Però un dia va arribar a la ciutat un moix molt dolent que cridava molt i exigia menjar a tota hora. Els ratolins estaven molt espantats. Llavors la reina Cati va decidir enviar el seu ratolí més valent lluny del regne per cercar ajuda.

El ratolí també li va explicar al drac que portava molts de mesos pel món veient com viuen a altres llocs i que se n'havia adonat que l'única manera de vèncer el moix era unir-se tots i totes, fer pinya i tenir un pla comú.

El drac l'escoltava ben atent. I el ratolí li continuà explicant que havia decidit tornar a casa quan va tenir clar que podrien vèncer el moix estant junts.

- I ja veus drac, pel camí de tornada t'he trobat a tu i a la fada Jaina.

- Carai ratolí, ets molt valent! - li va dir el drac, mentre afegia: Jo t’ajudaré a trobar casa teva i a pensar un pla perquè junts vos pugueu alliberar del moix dolent, renouer i que té tanta gana. No et preocupis!

Els tres amics, el drac, el ratolí i la fada Jaina, seguiren caminant per damunt l'arc de Sant Martí i, just quan arribaven al final, aparegué un ogre dolent que perseguia la fada i els va bloquejar el camí.

L'ogre els va bloquejar el camí perquè es pensava que li volien fer mal. Llavors la fada va parlar amb ell i li va explicar que no, que de cap manera! El que volien era creuar per l'arc de Sant Martí per poder arribar a la casa del ratolí més aviat, perquè s'havia perdut i necessitava ajuda.

Va ser així com l'ogre es va apartar per no bloquejar-los el pas.

Els tres amics continuaren el seu camí però el ratolí va mirar cap enrere i va veure que l'ogre es quedava molt trist. Es va aturar i li va demanar:

-Què et passa senyor ogre?

-Idò que em tornaré quedar sol en aquest lloc fred on no hi tenc amics – li va contestar l'ogre, amb un posat molt trist.

-Què vols venir amb nosaltres? - li va demanar el ratolí.

-Clar que sí! - li contestà l'ogre - Mai he tengut amics!

Va ser així com els quatre amics, el drac, el ratolí, la fada i l'ogre, iniciaren el seu camí a la recerca de la casa del ratolí. 

Just quan arribaven al final de l'arc de Sant Martí, trobaren un forat estrany. Semblava màgic perquè la llum que desprenia era una llum molt especial. Varen pensar que tal vegada aquell forat els podia dur a la casa del ratolí.

-Mirau! Jo tenc una corda! Ens servirà per baixar – va dir l'ogre.

I així ho feren: els quatre amics varen baixar a poc a poc pel forat agafats a la corda. Quan arribaren al fons del forat trobaren una cova molt gran plena de diamants, pedres precioses i minerals.

La fada va pensar que podien agafar alguns diamants per si de cas els feien falta. I així ho feren.

El ratolí, que li agradava molt trescar i que tenia un sentit de l'olfacte ben viu, va trobar la sortida de la cova.

Just quan posen peu defora de la cova es troben amb un cavaller que es va sorprendre de veure'ls.

-Què feis aquí? -els demana el cavaller.

El drac li va explicar que estaven intentant ajudar el ratolinet a tornar a casa seva. I li explicaren la història. El cavaller es va voler unir al grup perquè resulta que el moix dolent també tenia la seva família.

I així va ser com tots junts, el drac, el ratolí, la fada, l'ogre i el cavaller, varen continuar el camí cap al poble del ratolinet. Mentre caminaven el cavaller els diu:

-Aturau! Hem de fer una cosa important! Hem de preparar un pla abans d'arribar al poble de la Reina Cati perquè hem d'estar preparats per vèncer el moix dolent.

- A més, vos he de contar una altra cosa - els diu el cavaller amb cara de molta preocupació. - Heu de saber que el moix dolent és amic d'un drac ferotge a qui jo mai m'he volgut enfrontar perquè li tenc molta por. És un drac negre de dos caps.

Tots badaven uns ulls com a plats i així com sentien el cavaller explicar-los qui era el drac i què volia, encara obrien més els ulls i els entrava més por. 

I és que resulta que el drac més ferotge del món pretén destruir l'arc de Sant Martí i la natura i eliminar tots els colors del món. El que vol el drac és que l'alegria ens abandoni per sempre més i tot sigui fosc i trist. 

- Vos ho imaginau? - els diu el cavaller ben preocupat.

- Amics, això no ho podem consentir! - crida la fada.

- No ho consentirem! - contesten tots a l'hora.

- Junts el podrem vèncer! No tengueu por! - afegeix el drac.

La fada Jaina, amb la pau i tranquil·litat que caracteritza totes les fades màgiques del món, els va convidar a seguir caminant cap el poble de la Reina Cati perquè no podien perdre més temps.

Ella sabia que pel camí serien capaços de pensar un pla i trobar solucions al problema al qual havien de fer front. I no tenia cap dubte que junts serien capaços de superar-lo amb èxit.

El drac bo era tan bon al·lot que no podia lluitar. Per això els seus amics, que eren més guerrers que ell, varen decidir atacar el moix dolent i el drac de dos caps.

El moix dolent i el drac de dos caps varen capturar els amics del drac i els empresonaren dins la torre més alta del seu castell, a on només hi havia una finestreta petita, des d'on no era possible baixar.

Quan el drac bo va veure els seus amics en perill no s'ho va pensar dos cops. De la seva boca va sortir un arc de Sant Martí gros i preciós que arribà fins aquella petita finestra. Els seus amics varen botar per aquell preciós arc de colors.

Quan el moix dolent i el drac de dos caps ho varen veure, van sortir a encalçar-los i també van botar sobre l'arc. El que ells no sabien és que l'arc que creava aquell bon drac era màgic. Era tan màgic que quan hi entraves t'alliberava de tots el mals pensaments i els mals desitjos. Per això, quan varen arribar al final de l'arc, el moix i el drac de dos caps varen quedar ben a ple. No varen tornar a molestar ni varen tornar aprofitar-se del altres més petits que ells.

Amb les pedres precioses, els minerals i els diamants que havien recollit de la cova, van poder ajudar la gent del poble que ho necessitava.

I conte contat, conte acabat.

Si no és mentida, serà veritat.